El nominalisme és una doctrina filosòfica amb deu segles d’història que, en la seva versió més moderna (Hobbes al segle XVII o Berkeley al XVIII), nega l’existència de les idees generals i abstractes, i sosté que només existeixen idees particulars amb noms comuns. És a dir, negacionisme dels conceptes universals i afirmació de les realitats concretes i tangibles.
Aquest diumenge al matÃ, el president Mariano Rajoy, al valorar la multimilionà ria ajuda europea destinada a sanejar la banca espanyola, l’ha definit com una “lÃnia de crèdit” i s’ha negat a pronunciar la paraula “rescat” amb l’argument que no volia entrar en “debats nominalistes”. Però, probablement, l’escola de pensament nominalista rebutjaria per massa genèric el concepte de “lÃnia de crèdit” i, tractant-se d’un auxili financer demanat per un paÃs amb l’aigua al coll, preferiria un terme més concret, com per exemple “rescat”.
Si, tal com ha dit Rajoy, l’acord de l’Eurogrup per ajudar –a través de l’Estat– la banca espanyola és un èxit en tota regla de l’Executiu espanyol, costa entendre per què la vigÃlia no el va presentar ell mateix per penjar-se tan lluent medalla.
Si, com apunta el president, no només no ha rebut pressions per sol·licitar l’ajuda, sinó que ell ha “pressionat” els seus socis per obtenir-la en les millors condicions, no s’entén que fins fa ben poc rebutgés públicament que els bancs necessitessin l’ajuda comunità ria.
Si, seguint el seu raonament, el de dissabte va ser un bon acord perquè l’alternativa era “la intervenció del regne d’Espanya”, ¿com pot defensar que les reformes del seu Govern han permès que Espanya recuperi la confiança dels seus socis comunitaris?
Rajoy, que a l’inici del seu mandat es va comprometre a “donar la cara”, va celebrar ahir la seva primera conferència de premsa en solitari a la Moncloa. Les crÃtiques generalitzades per la seva incompareixença pública de dissabte, el dia en què Espanya va demanar el rescat europeu, van tenir més força que els xiuxiuejos dels timorats assessors partidaris que no associï la seva imatge a les desgrà cies presents i sà a les ventures futures, si és que arriben algun dia. Dissabte, poc després que el ministre Luis de Guindos justifiqués l’absència del president al·legant que no pertanyia a l’Eurogrup, el president Artur Mas, que tampoc té seient en aquest organisme, donava la cara a TV-3. Més li valdria a Rajoy prendre nota de l’estratègia de comunicació del seu soci català .
