El paÃs té problemes als mercats i a Europa, i Mariano Rajoy desapareix. La Comunitat de Madrid confessa in extremis un dèficit ocult, i Esperanza Aguirre desapareix. Els hiperlÃders mai hi són quan se’ls necessita. Segons sembla, és l’última tendència en gestió del lideratge.
No és pà nic. No és desconcert. No és indecisió. És estratègia. No us enganyeu. L’objectiu no passa per arreglar la situació. L’objectiu consisteix a retirar el problema dels titulars de les notÃcies. Si no fa soroll als mitjans, no es produeix i no preocupa.
Zapatero es va desgastar per gestionar en primera persona la crisi. Rajoy no vol que la seva gestió de la crisi el desgasti. Com menys se sà piga i menys se’l vegi, millor. Aquesta és la primera premissa, la raó principal. Després, ve tota la resta.
Esperanza Aguirre sempre ha cregut que aquesta crisi és la seva gran oportunitat, ideològica i polÃtica. El seu comportament és oportunista. Per això només la veurem quan tingui alguna cosa per recriminar-nos.
