Tothom fa les seves diagnosis sobre el que està passant. Hi ha un carrera d’experts per veure qui formula el diagnòstic més ferotge. La intervenció resulta inevitable, sentencien molts. Però ho fan de tal manera que prà cticament tot el que pugui passar podria ser interpretat com un rescat. Aquà va un pronòstic clar i concret del que passarà .
1. Grècia no sortirà de l’euro. Les eleccions donaran un resultat equilibrat que, després d’un breu perÃode d’incertesa polÃtica, obligarà la classe polÃtica grega a pactar a canvi de revisar els procediments i terminis imposats a Grècia, però en cap cas els objectius. Les especulacions sobre l’euro s’hauran quedat sense argumentari. Mal dia per al Financial Times, la City i Wall Street.
2. Després de les eleccions gregues, el BCE hi intervindrà massivament subministrant la liquiditat necessà ria. L’entrada en vigor l’1 de juliol del mecanisme d’estabilitat posarà fi a la capacitat dels atacs especulatius per produir turbulències anormals.
3. Els informes i auditories sobre la banca espanyola no donaran resultats que col·loquin el nostre sistema financer en una posició pitjor que la resta de la banca europea. El cas Bankia s’explica en termes primordialment polÃtics i no econòmics. El problema va ser la sobreexposició al PP, més que al totxo. Tots els “rescats” seran assumibles amb recursos propis o ajudes de carà cter molt limitat.
4. Europa pactarà una agenda de creixement que eviti la recessió al continent. Hollande s’hi juga el seu mandat i Merkel la seva reelecció. No tenen cap  altra opció que reactivar la demanda amb estÃmuls públics. En paral·lel a aquesta agenda, es reactivarà el procés de construcció institucional d’Europa, avançant en la integració econòmica i fiscal.
5. El crèdit barat s’ha acabat. Per a l’Estat i per als particulars. S’hauran de seguir fent ajustos per completar la consolidació fiscal, encara que variant les polÃtiques afectades. Però sobretot, s’haurà de tornar als impostos per finançar la despesa. No tornarem a l’exuberà ncia irracional de principis de segle. Ja ho va dir Galbraith. La irracionalitat d’una manera o d’una altra acaba generant racionalitat.
Dit això vostè es va despertar i es va sentir pletòric. Com l’Oracle de Delfos. Sap què falla? Que aquests supòsits els haurien de implementar gent que ja coneixem i que ja hem comprovat fins a on arriben i com les gasten. Fa falta gent nova, sà via, amb experiència i sense compromisos ni polÃtics ni crematÃstics. Pitjor no ho farÃen, en tot cas millor.