La història es repeteix

Va ser la tardor de l’any 2000. L’ERC de Carod i Puigcercós va viure una de les seves habituals convulsions abans d’oferir a Pujol un pacte de legislatura per alliberar-lo de les urpes de la majoria absoluta del PP d’Aznar. El president li va dir: “El que necessita el Govern no l’hi pot donar Esquerra, com a màxim podrien ocupar-se de la conselleria d’Agricultura”. La segona línia de l’últim Govern Pujol formada ja llavors per Homs, Oriol Pujol, Madí i Forn van sentir una gran inquietud al sentir el moc que el president li va deixar anar al que llavors competia amb Mas i amb Maragall com a estrella emergent del catalanisme. Tanta que a la nit van convèncer el president perquè truqués a la plaça de Sant Jaume a Carod i recompongués el desgavell. Ho va fer, però deixant-li clar que no pactaria amb ell fins a aconseguir un nou sistema de finançament. Va arribar el 2001, però llavors Carod ja havia caigut als braços de Maragall amb la reforma de l’Estatut com a bandera. El tripartit es va gestar aquella tarda de la tardor del 2000 i els fills de Mas ho sabien perfectament.
Ara, algunes coses es repeteixen. CiU governa a Catalunya en minoria i el PP a Espanya amb majoria absoluta. L’ara president Mas va agafar el PP com a primera parella de ball a l’espera que els vots de Duran resultessin decisius a Madrid. No ho són. I aquest dimarts va comprovar, com Pujol els anys 80, que el Bàltic està gelat per als projectes emancipadors. Fa dies que els portaveus de CiU preparen el terreny per a aquest moment: es forja una aliança amb ERC, diuen, revelant secrets que no ho són. Però Mas no pactarà amb ERC perquè no té el que el Govern necessita: diners (PP) o pau social (PSC). Tranquils, doncs, si Mas no decongela el pacte fiscal a Madrid (o no admet el succedani que li ofereixi Rajoy el 2013) hi haurà eleccions anticipades. Junqueras serà abans candidat que conseller.